dimarts, 17 de juliol del 2012

Informació d'Interès

Durant el curs, la Ludoteca Infantil L’Olivera, ofereix una sèrie de xerrades formatives pels pares, mares o tutors legals:


·    Aprendre amb els nostres fills i filles
·    Fem joguines amb material reciclat
·    Què cal fer quan els nostres fills i filles...
·    Educació per a tothom
·    L'escola i els nostres fills i filles
·    Recomanacions de jocs i joguines des de la Ludoteca
·    Dignitat i justícia per a tots i totes nosaltres
·    Els conflictes i els nostres nens i nenes
·    Mitjans de comunicació i joc infantil
·    El Comerç Just
·    Consells a l'hora de triar una joguina
·    El món pot canviar però no ho farà sol
·    Temps de qualitat
·    Pors i fòbies infantils
 
Aprendre amb els nostres fills i filles

Jugar és divertir-se...


El joc és passar-ho bé, gaudir del moment, de l’activitat, de la companyia, somiar, riure, fer que..., fer de..., inventar, construir, desfer,... El joc per als nens i les nenes ho és tot. Necessiten jugar tant com respirar o menjar.
El joc és el mitjà d’expressió i aprenentatge natural de la infància
El joc ajudar a l’infant en el seu desenvolupament integral, és a dir, l’ajuda en el desenvolupament psicomotor; l’ajuda a fer i reforçar l’aprenentatge de coneixements; l’ajuda a expressar, canalitzar experimentar i desenvolupar l’afectivitat infantil i, també, l’ajuda, i molt, a assolir els hàbits socials per a una adequada integració del nen o la nena.
Els nens i les nenes necessiten jugar perquè necessiten créixer.
Per tant, és important que a l’entorn familiar el joc tingui un espai i un reconeixement adient. Jugar no és perdre el temps, jugar és créixer, és aprendre i, sobretot, és gaudir de la vida.
Els nens i les nenes volen jugar amb el papa i la mama.
Els pares hem de facilitar el joc als nostres fills i filles, és a dir, ajudar-los a crear, imaginar, construir,... estant al seu costat.
Hem de dedicar temps (sense presses) als seus jocs i ser a prop d’ells, conèixer els seus gustos, aficions i els seus jocs i no pretendre imposar els nostres.
Intenteu jugar amb ells “deixant” de ser adults, per tornar a convertir-vos en nens i compartir el seu joc.
També podeu convidar un amic o amics a casa per jugar junts.


Fem joguines amb material reciclat

Barrejant ’06: “Ara és demà Un món més just avui i per a les generacions futures”
Volem promoure, també dins de la vida quotidiana, actituds més respectuoses amb el medi ambient i formes de vida encaminades a una dinàmica de desenvolupament sostenible.
Per això us proposem practicar les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar). Podem començar per...
Ensenyar i engrescar els nostres fills i filles a crear joguines a partir de material de rebuig... Com ho podem fer?
Hem de saber que amb pocs ingredients podem gaudir d’una activitat divertida i compartida amb els nostres fills i filles.
Primer, cal que recollim junts materials que puguem reutilitzar (rotllo de paper de WC, pots de iogurt, envàs d’ous,....)
Segon, una mica d’imaginació i creativitat i a veure que se’ns acut crear. Alguns suggeriments: amb branques i pinyes recollides a la muntanya podem fer un movil per penjar a l’habitació. Amb un rotllo de paper de WC, podem fer un pot per als llapis, un titella, un suport per al tovalló. Amb taps i un cartró podem fer un joc del tres en ratlla i amb més ganes un parxís.
A més, podrem ensenyar als nostres fills i filles els diferents tipus de residus que generem (cal fer selecció de les escombraries a casa i dipositar-les en els contenidors adients), podem promoure actituds i comportaments de compromís amb les noves formes de recollida i tractament dels residus (reducció, reutilització de productes, reciclatge i valorització).

Què cal fer quan els nostres fills i filles...?


Què cal tenir en compte a l’hora d’educar als nostres fills/es?

És bàsic, creure que som bons pares i que sabem educar als nostres fills/es.
Hem d’establir una relació fonamentada en l’afectivitat.
Els nostres fills/es necessiten sentir-se segurs i estimats.
Dedicar un temps del dia pel nostres fills/es.
Els nostres fills/es necessiten un temps de qualitat, sense presses ni crits.
No projectar en els nostres fills/es frustracions passades dels adults.

Per tal de que aquests quatre punts es puguin realitzar amb èxit, cal posar normes i límits als infants. Per què?
Perquè establint límits i normes els hi ajuda ha ser independents.
Perquè els infants necessiten pares que els hi ajudin a créixer i ser autònoms.
Perquè les normes són el model de conducta que permetrà que orientin.
Però els nostres fills/es no han de obeir sempre a l’adult sinó que ha de qüestionar-lo i oposar resistència. Aleshores l’adult ha d’aclarir, explicar, dialogar i pactar amb l’infant. En aquest moment, els nostres fills/es acceptaran les normes i els límits, els hauran entès i interioritzat.

Els hàbits són altre aspecte important a tenir present des de la petita infància. Què cal saber?
Què és important tenir temps i paciència.
Què se’ls ha d’estimular per a què comencin a actuar per ells mateixos, però amb l’ajuda de l’adult en el moment inicial.
Què cal repetir diàriament l’hàbit ja que és la base de l’aprenentatge.
Què s’ha d’estimular la seva responsabilitat com a membre de la família i com a persona.

Educació per a tothom

Barrejant ’07: “Educació per a tothom”
L’educació és un dret fonamental per a tota persona.
Volem més educació i millor educació per a tothom: aquest és el camí a seguir.
L’ONU s’ha plantejat com a un dels seus objectius “Vetllar per a que tots els nens i nenes puguin finalitzar un cicle complert d’ensenyament primari”. Per aquest motiu, la millora del sistema educatiu ha d’anar en direcció a oferir una educació de qualitat per a tothom, sigui quin sigui el seu país, cultura, religió, etc. sense marginar-lo ni limitar les seves possibilitats futures. És a dir, aconseguir una educació bàsica de qualitat sense exclusions per a tots els nens i nenes, i una educació durant tota la vida per als adults que els hi permeti desenvolupar-se plenament a la vida quotidiana.


L’educació per a tothom és important per:
·    aconseguir una societat democràtica,
·    aprendre a pensar i adaptar-se a noves situacions,
·    a resoldre necessitats presents i anticipar-se a les futures,
·    a saber utilitzar el temps de treball i de lleure,
·    aprendre a respectar les diferents cultures i,
·    a combatre la pobresa.

Recordem que l’educació:
·    és un dret per a totes les persones, homes i dones, de totes les edats, a tot arreu.
·    és capaç d’ajudar a garantir un món més segur, més sa, més pròsper i ambientalment més pur, contribuint al progrés social, econòmic i cultural, a la tolerància i a la cooperació internacional.
·    és una condició indispensable per al desenvolupament personal i la millora social.


En definitiva, l’educació és clau per a la vida.


L'escola i els nostres fills i filles

Per què és important la implicació dels pares i mares en l’escola? Perquè:

Els nostres fills i filles hi passen moltes hores.
Forma part de l’educació integral dels infants.
Pares, mares i mestres som els responsables directes de l’educació i formació dels menors.

Per què és necessària una interacció família-escola? Perquè:
Cal tenir confiança en la persona que s’està molt de temps amb els nostres fills i filles.
Hem de poder comentar qüestions, canvis o esdeveniments que poden afectar els infants.
Tenir una bona comunicació ajuda en l’aprenentatge i la possibilitat d’afrontar els problemes.

Què fer quan els nostres fills i filles no volen anar a l’escola?
Escoltar-los i parlar amb ells sobre les seves preocupacions.
No alimentar l’angoixa dels infants.
Estar atents si les preocupacions perduren unes setmanes.
Anar a parlar amb els tutors dels vostres fills i filles a l’escola.

Com puc ajudar el meu fill i filla a realitzar les tasques de l’escola?
Organitzant la feina i creant hàbits.
Ajudar-los en la comprensió del que se’ls demana.
Revisar la feina feta i valorar com s’ha fet.

Què puc fer si el meu fill i filla té problemes a l’escola?
Motivar-los perquè ens expliquin el conflicte i escoltar-los.
Ajudar-los a analitzar la situació fent-los preguntes.
Comentar-ho a l’escola perquè ens en donin la seva opinió.

Recomanacions de joc i joguines des de la Ludoteca

De 3 a 6 anys:
Construcció
Puzzles de 25 a 50 peces
Jocs de construcció grans, de colors i varietat de formes (>120 peces)
Mosaics o peces a pressió
Encaixos de fusta
Jocs per apilar i encaixar

Representació Simulació
Disfresses: vestits de diversos personatges, d’oficis, de fantasia, barrets, caretes i màscares i accessoris diversos.
Jocs d’imitació: situacions d’ambient familiar (cuina, menjador, dormitori, etc.), rurals (granges), del carrer (garatges, botigues, etc.) i professionals (bombers, escola, hospitals, etc.).
Vehicles: grans, petits, electrònics.
Nines i accessoris
Titelles i teatre

Sobretaula
Jocs d’observació: famílies, figures, dòminos.
Jocs sensorials: tàctils, visuals.
Jocs de memòria: lots, famílies, cartes.
Jocs d’habilitat motriu: magnètics, pescadors.
Jocs de coneixement: respostes molt senzilles.
Jocs d’atzar: loteria, joc de l’oca, parxís.
Jocs de precisió
Jocs d’estratègia
Jocs de vocabulari, paraules i lletres
Jocs electrònics senzills
Pissarra magnètica

Musicals
Instruments de percussió (tambor, pandereta, platerets, xilofon.
Instruments de vent (xiulet, flauta, corneta)
Material àudio-visual: disc de contes, danses i cançons, reproducció de sons.

Exteriors
Pilotes
Globus
Bicicletes
Cordes
Patinets

Contes
Contes d’imatge i paraules senzilles
Contes amb frases curtes i llargues
Llibres primers lectors

De 6 a 9 anys:
Construcció
Puzzles de 50 a 100 peces
Jocs de construcció peces més petites
Mosaics

Representació Simulació
Disfresses: vestits de diversos personatges, d’oficis, de fantasia, barrets, caretes i màscares i accessoris diversos.
Jocs d’imitació: situacions d’ambient familiar (cuina, menjador, dormitori, etc.), rurals (granges), del carrer (garatges, botigues, etc.) i professionals (bombers, escola, hospitals, etc.).
Vehicles: grans, petits, electrònics.
Nines i accessoris
Titelles i teatre

Sobretaula
Jocs d’observació: famílies, figures, dòminos, dames, escacs.
Jocs de memòria: lots, famílies, cartes.
Jocs d’habilitat motriu: magnètics, pescadors.
Jocs de coneixement: preguntes i respostes.
Jocs d’atzar: loteria, joc de l’oca, parxís.
Jocs de precisió
Jocs d’estratègia
Jocs de vocabulari, paraules i lletres
Jocs electrònics (jocs senzills d’ordinador)
Jocs matemàtics: de raonament i lògica

Musicals
Instruments de percussió (tambor, pandereta, platerets, xilofon).
Instruments de vent (xiulet, flauta, corneta, acordió, harmònica, miniorgue).
Disc de contes, danses i cançons

Exteriors
Pilotes
Globus
Bicicletes
Cordes
Patinets
Raquetes lleugeres
Xanques
Pales
Diàbolos
Baldufa
Monopatí
Futbolí
Billar

Contes
Llibres amb text i imatges

De 9 a 12 anys:
Construcció
Puzzles > 100 peces
Jocs de construcció
Mosaics

Representació Simulació
Disfresses: vestits de diversos personatges, d’oficis, de fantasia, barrets, caretes i màscares i accessoris diversos.
Jocs d’imitació: situacions d’ambient familiar (cuina, menjador, dormitori, etc.), rurals (granges), del carrer (garatges, botigues, etc.) i professionals (bombers, escola, hospitals, etc.).
Vehicles: grans, petits, electrònics.
Nines i accessoris
Titelles i teatre

Sobretaula
Jocs d’observació: famílies, figures, dòminos, dames, escacs.
Jocs de memòria: lots, famílies, cartes.
Jocs d’habilitat motriu: magnètics, pescadors.
Jocs de coneixement: preguntes i respostes
Jocs d’atzar: loteria, joc de l’oca, parxís.
Jocs d’estratègia
Jocs de vocabulari, paraules i lletres
Jocs informàtics
Jocs matemàtics: de raonament i lògica
Jocs experimentals
Jocs audiovisuals, electrònics i de rol

Musicals
Instruments de percussió (tambor, pandereta, platerets, xilofon).
Instruments de vent (xiulet, flauta, corneta, acordió, harmònica, miniorgue)
Disc de contes, danses i cançons

Exteriors
Pilotes
Globus
Bicicletes
Cordes
Patinets
Raquetes lleugeres
Xanques
Pales
Diàbolo
Baldufa
Monopatí
Futbolí
Billar
Complements esportius

Contes
Llibres de lectura

Dignitat i justícia per a tots i totes nosaltres

Barrejant ’08: “Dignitat i justícia per a tots i totes nosaltres”

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
L’any 1948 es proclama la Declaració Universal dels Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions. Totes les persones i òrgans de la societat s’han d’esforçar per promoure el respecte d’aquests drets mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar-ne el reconeixement i l’aplicació universal i efectiva.

Els drets que es descriuen a la declaració són:

  •    Dret a la llibertat
  •    Dret a la igualtat
  •    Dret a la vida
  •    Dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica
  •    Dret a la no explotació
  •    Dret a la justícia
  •    Dret a una nacionalitat
  •    Dret a la propietat
  •    Dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió
  •    Dret a la llibertat d'opinió i d'expressió
  •    Dret a la seguretat social i a la sanitat
  •    Dret al treball i a la protecció contra la desocupació
  •    Dret a l’educació
  •    Dret al descans i al lleure. Cal en aquest aspecte en concret destacar la importància que gaudir del lleure té sobre totes les persones i més concretament per a la infància i també que gaudir d’un espai de joc i esbarjo pot reforçar el desenvolupament integral de les persones. 

Els conflictes i els nostres nens i nenes

Com afrontar diverses situacions entre els nostres fills i filles.

Els conflictes són naturals i generen angoixa. Però és aquesta angoixa la que estimula les capacitats i habilitats per trobar solucions positives i, per tant, ajuda a madurar. Per això, és important saber que sense conflicte no hi ha desenvolupament. El conflicte ens ajuda quan es resol de forma tranquil·la, pacífica, positiva, responsable i reflexiva, expressant sentiments, pensaments i emocions i dedicant temps a parlar de les situacions que l’han generat.
Les famílies han de poder ajudar els seus diferents membres a superar els conflictes o les crisis normals de tot desenvolupament.

Què fer quan hi ha gelosia i rivalitat entre germans:
-    Facilitar la recerca d’altres formes de resolució de conflictes
-    No fer retrets, sinó mostrar que se l’estima
-    Tenir paciència, comprensió i no crítiques

Què fer quan els germans es peguen:
-    Intentar aclarir què ha passat
-    Dialogar amb ells fent de mediador
-    Deixar que siguin ells qui busquin alternatives

Què fer quan el meu fill o filla fa rebequeries:
-    Mantenir la calma i no posar-se a l’altura del nen o nena
-    Evitar la batalla abans que es produeixi
-    No emprar la força per corregir una actitud

Què fer quan tenim un fill o filla agressiu:
-    Posar límits ferms i consistents
-    Saber ajudar a expressar l’empipament d’una altra manera

Mitjans de comunicació i joc infantil

Mitjans de comunicació i joc infantil


Els infants cada vegada tenen uns hàbits de consum més marcats per la societat en què vivim. El consum està relacionat amb els mitjans de comunicació de masses (televisió, ràdio, premsa,...) i pels comportaments quotidians de les famílies.

La televisió:
El temps de veure la TV no hauria de ser més de 20-30 minuts per dia.
Les pantalles sedueixen i absorbeixen. Són clarament manipuladores, emocionals i inconscients.
Quan els infants són petits els pares han de controlar el temps i els temes dels programes. Després, cal anar deixant-los que ells mateixos apliquin un horari i criteris de selecció.
Hem de veure amb els nostres infants els programes i comentar-los.
Hem d’ajudar a distingir el que és realitat del que és virtual.
Hem d’establir hàbits bàsics de salut: distància adequada, no durant els àpats, seure correctament...

Noves tecnologies:
Cal promoure un ús útil i coherent ja que els nens i joves les utilitzen diàriament.
Hem d’interessar-nos pel funcionament i l’ús per tal d’advertir perills i riscos.
Hem de saber que hi ha espais, recursos i jocs amb contingut educatiu que potencien el desenvolupament cultural i cognitiu.
Tenen avantatges com el baix cost, la recerca d’informació, l’intercanvi d’idees,... però també inconvenients ja que a vegades s’utilitzen com a substituts d’altres jocs, hi poden haver espais, recursos i jocs no adequats,...
Hem d’oferir alternatives als nostres nens i nenes per tal de passar l’estona.

Consum i Nadal:
Davant el bombardeig publicitari que es pateix durant les festes nadalenques cal aprofitar això per educar els infants en el consum i convertir-lo en un moment educatiu.


El Comerç Just

Barrejant’10: trobada de solidaritat de Sant Boi pel COMERÇ JUST.

El Comerç Just és un moviment que neix durant els anys 60 a Holanda. L'any 1969 es va obrir la primera botiga amb productes de Comerç Just a Holanda i poc a poc la filosofia del Comerç Just es va anar estenent per tot Europa.
El Comerç Just és una pràctica d'intercanvi econòmic solidari, que defensa la comercialització de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. Es planteja, doncs, com una alternativa al comerç convencional que es realitza sobre relacions asimètriques d'intercanvi, i per això ha d’anar acompanyat necessàriament per la denúncia i la lluita contra l’injust sistema de comerç internacional.
El Comerç Just afegeix, valors ètics que abarquen aspectes tant ecològics com socials i de gènere. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions en el comerç i garantint els drets del les persones productores i treballadores, així com persones socialment marginades, particularment al Sud.

Punts bàsics del Comerç Just:
  •     Promou un canvi de les estructures comercials injustes.
  •     Dóna un tracte preferencial a les persones més desfavorides.
  •     Ofereix un preu de garantia per als productes i remuneració per als qui produeixen.
  •     Incentiva la diversificació, la transformació i l’accés directe (sense intermediaris innecessaris) a altres mercats.
  •    Reconeix la corresponsabilitat productor-consumidor.
  •    Promou unes condicions laborals dignes.
  •    Promou sistemes de producció sostenible ecològicament.
  •    Promou la igualtat de gènere.
El Comerç Just està clarament vinculat al concepte de Consum Responsable:
"aquella acció de compra (o de no compra) que escull els productes segons criteris ètics, socials i mediambientals, potenciant els productes que formen part d’un model alternatiu d’economia: just i sostenible ambientalment, socialment i  econòmicament."



Consells a l'hora de triar una joguina

Per què juguen els nens i les nenes?


Els infants juguen per divertir-se, per experimentar, per créixer, per descobrir, … en definitiva els infants juguen perquè ho necessiten per desenvolupar-se integralment. Amb el joc potencien la motricitat, la sociabilitat, la intel·ligència, la creativitat, l’afectivitat i el llenguatge.

Què hem de tenir en compte a l’hora de triar les joguines?

L’edat del nen o nena. La joguina ha de ser adequada a l’edat i les capacitats de l’infant. Fixeu-vos bé en l’edat que recomana.
La qualitat. Assegureu-vos que la joguina porti el segell que garanteix el compliment dels requisits prescrits per la Directiva de seguretat de la Comunitat Europea (materials no tòxics, resistència de la joguina, seguretat de manipulació,...)
La quantitat. No és necessària ni recomanable una quantitat excessiva de joguines. Si us trobeu amb aquesta situació és més interessant poder repartir les joguines al llarg de l’any que no concentrar-les en una data determinada.
Les característiques a les joguines. Prioritzem que els infants tinguin joguines de diferents tipus, de manera que puguin ésser un bon suport per un desenvolupament integra (jocs musicals, de sobretaula, d’habilitat, jocs simbòlics i de construcció).
Heu de tenir en compte que hi ha jocs i joguines que permeten el joc individual i d’altres que requereixen companys. El millor de tot és tenir varietat.
Les preferències del nen o nena. És importat escoltar l’infant i tenir en compte les seves preferències i il·lusions. Però pareu atenció: una influència excessiva de la publicitat pot fer que l’infant demani coses que realment no són com ell o ella imagina.

Recordeu que les joguines ajuden a créixer; per tant també ajuden a transmetre valors tant positius com, de vegades, negatius.

Vigileu amb les joguines que fomenten la violència o la falta de respecte per l’altre, la diferència discriminatòria entre sexes, els valors materialistes i consumistes,...

Recomanacions de joguines per edats

·    Abans dels 3 anys:
Centres d’activitats
Construccions de peces per acoblar i apilar
Encaixos de deu peces
Instruments musicals, plastilina, pintura
Cotxes, nines, bicicleta de 3 o 4 rodes 

·    Dels 3 als 5 anys:
Primers jocs de sobretaula
Ninos amb accessoris, disfresses, cases de nines
Pissarra, contes, titelles
Encaixos de 20 a 25 peces
Bicicleta, cotxes, camions 

·    Dels 6 als 8 anys:
Pilotes, monopatí, patinet, bicicleta, estels
Trens, cotxes teledirigits, futbolí, billars
Jocs de preguntes i respostes, de memòria
Puzles de 50 a 100 peces
Jocs experimentals, microscopis, cromos 

·    Dels 9 als 11 anys:
Mecano, jocs de construcció i puzzles complexos
Jocs d’estratègia i reflexió, jocs de societat
Jocs audiovisuals, electrònics i de rol
Monopatí, bicicleta, complements esportius



El món pot canviar però no ho farà sol

Barrejant’11: “El món pot canviar però no ho farà sol”

Tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar. No t’atabalis! No tenen perquè ser grans idees, poden ser aquestes petites idees que ajuden a millorar petites coses al nostre voltant, al nostre barri, a la nostra ciutat.
Els petits gestos quotidians poden convertir aquest planeta en un lloc una mica més agradable per viure-hi: somriure, reciclar, estalviar aigua, abraçar algú, el consum just, la protecció de plantes i animals... Petites coses que grans i petits poden convertir en rutines quotidianes de cada dia sense esforç.
Un món més just i solidari és possible i entre tots podem aconseguir-ho. Quan les persones ens unim en una acció comuna podem aconseguir coses extraordinàries.
Avui és un bon dia per canviar el món. Què podem fer:
-    Ser més solidari i just: ajudar als altres
-    Fer un consum responsable
-    Ser respectuós amb el medi ambient
-    Lluitar perquè es compleixin els drets humans
I si canviar el món fos en realitat molt senzill...

PETITES ACCIONS PER MOLTA GENT = GRANS CANVIS

Temps de qualitat

Com aprofitar el temps que passem amb els nostres fills/es i ús dels serveis de lleure.

A l’actualitat és freqüent que els pares i les mares treballin fora de casa, això fa que el temps compartit amb els fills/es sigui menor del desitjat. Per aquest motiu es busca què aquest temps sigui profitós per les dues parts, és a dir, convertint-lo en un temps de qualitat. Com ho podem aconseguir?
  • Dedicant diàriament uns minuts a estar amb cadascun dels fills/es de forma individual.
  • Creant un ambient relaxat, sense pressa quan s’està amb ells/es.
  • Fent-los sentir estimats i importants per vosaltres.
  • Parlant de com els hi ha anat el dia, conèixer els seus interessos, ...
  • No cal esperar cap data especial per realitzar activitats plegats. Aprofitar el temps que resta del dia per viure per complet amb la família; el cap de setmana per fer excursions, passejar, anar al mercat, pintar, llegir, ...
També ha de ser de qualitat el temps que els nens i les nenes gaudeixen fora de casa però, tenint en compte que no podem saturar-los d’activitats allargant així aquest temps. És per això que a l’hora de triar activitats extraescolars hem de tenir presents una sèrie d’aspectes:
  • L’activitat ha de correspondre als interessos de l’infant i no dels pares o mares.
  • L’activitat ha de ser adequada per la seva edat.
  • L’activitat ha de ser voluntària, plaent i divertida per l’infant.
  • No hem de focalitzar les activitats en aspectes acadèmics (idiomes, repàs, ...) sinó complementar-les amb altres més sociabilititzadores, creatives i educatives (esportives, artístiques, ludoteques, casals, ...), etc.
Pors i fòbies infantils
Què és la por?
  • La por forma part del procés de creixement dels infants i evolutivament desapareix a mesura que van madurant, tot i que en algunes ocasions perduren o tornen a aparèixer.
  • Sovint actua com a mecanisme de defensa o senyal d’alerta, ens ajuda a sobreviure perquè ens alerta de situacions perilloses.
  • No és exclusiva dels infants també pot aparèixer al llarg de la vida.
Aspectes evolutius de la por.
  • El nadó ja experimenta por quan sent un soroll fort, quan se’l deixa sol o  quan està amb desconeguts.
  • A partir dels dos anys fins els 10-12 anys les pors van canviant: por a la foscor, als fantasmes, a situacions noves (escolarització, canvis familiars)...
Què cal fer?
  • No s’ha de ridiculitzar al nen/a, ni castigar, ni comparar-lo amb altres infants.
  • No hem de treure importància a les pors ja que per ells són reals.
  • Cal parlar de les seves pors i dir-li que l’ajudarem a superar-lo.
Altres dificultats
 Hi ha situacions que els poden pertorbar i posar en risc la seva salut tant física com psicològica.
  • Experiències traumàtiques com accidents, catàstrofes, atemptats,...
  • La mort d’un ésser estimat.
Terrors nocturns 
  • Són trastorns de la son en els quals la persona es desperta ràpidament en un estat de terror.
Fòbies
  • Són pors acusades i persistents excessives o irracionals que provoquen una resposta immediata d’ansietat.
  • Poden ser de tipus animal, ambiental, sang-injeccions-dany, situacional.
Qui de nosaltres no ha tingut por o en té per alguna cosa?......






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada